curtus

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈkʊr.tʊs/
• Etimologia: Del protoidoeuropeu *(s)ker- ‎(«escurçar»).

Adjectiu

curtus m., curta f., curtum n. ‎(comparatiu curtior, superlatiu curtissimus)

1. tallat, mutilat, incomplet
2. escurçat, curt

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	curtus	curta	curtum		curtī	curtae	curta
Vocatiu	curte	curta	curtum		curtī	curtae	curta
Acusatiu	curtum	curtam	curtum		curtōs	curtās	curta
Genitiu	curtī	curtae	curtī		curtōrum	curtārum	curtōrum
Datiu	curtō	curtae	curtō		curtīs
Ablatiu	curtō	curtā	curtō		curtīs

Antònims

• longus