culpa

Potser volíeu: culpă

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkuɫ.pə/, occidental /ˈkuɫ.pa/
• Etimologia: Del llatí culpa, segle XIV.

Nom

culpa m. ‎(plural culpes)

1. La causa d'un dany.
2. Acció o omissió que comporta un mal.

Sinònims

• pecat, falta

Traduccions

Traduccions: culpa

• Albanès: faj ^(sq)
• Alemany: Schuld ^(de) f.
• Anglès: guilt ^(en), fault ^(en), blame ^(en)
• Àrab: ذَنْب‎ ^(ar) m.
• Belarús: віна́ ^(be) f. ‎(vinà)
• Castellà: culpa ^(es)
• Coreà: 죄 ^(ko) ‎(joe)
• Eslovac: vina ^(sk) f.
• Eslovè: krivda ^(sl) f.
• Francès: coulpe ^(fr), faute ^(fr) f.
• Gal·lès: euogrwydd ^(cy)
• Grec: ενοχή ^(el) f. ‎(enokhí)
• Hindi: अपराध ^(hi) m.
• Irlandès: ciontacht ^(ga) f.
• Italià: colpa ^(it)
• Japonès: 有罪 ^(ja)

• Llatí: culpa ^(la) f.
• Macedoni: вина ^(mk) f.
• Mongol: гэм ^(mn)
• Noruec: skyld ^(no)
• Polonès: wina ^(pl) f.
• Portuguès: culpa ^(pt) f.
• Romanès: culpă ^(ro) f.
• Rus: вина́ ^(ru) f. ‎(vinà)
• Suahili: hatia ^(sw)
• Suec: skuld ^(sv) c.
• Tadjik: гуноҳ ^(tg)
• Turc: suç ^(tr)
• Txec: vina ^(cs) f.
• Ucraïnès: вина́ ^(uk) f. ‎(vinà)
• Xinès: 罪狀 ^(zh) ‎(罪状, zuìzhuàng)

Verb

culpa

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de culpar

Miscel·lània

• Síl·labes: cul·pa (2)
• Anagrama: calup

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈkul.pa/

Americà: alt /ˈkul.p(a)/, baix /ˈkul.pa/

• Etimologia: Del llatí culpa.

Nom

culpa f. ‎(plural culpas)

1. culpa

Verb

culpa

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb culpar

Miscel·lània

• Síl·labes: cul·pa (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkʊɫ.pa/
• Etimologia: Emparentat etimològicament amb colaphus ‎(«cop»).

Nom

culpa f. ‎(genitiu culpae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	culpa	culpae
Vocatiu	culpa	culpae
Acusatiu	culpam	culpās
Genitiu	culpae	culpārum
Datiu	culpae	culpīs
Ablatiu	culpā	culpīs

1. culpa

   Ob culpam unius omnes plectere.

   Castigar tots per la culpa d'un.

Derivats

• culpābilis
• culpābiliter
• culpātio
• culpātor
• culpātus
• culpito
• culpo

Romanès

• Etimologia: Amb article sufixat -a.

Nom

culpa f.

1. nominatiu i acusatiu definit singular de culpă