culpa

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: culpă


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈkuɫ.pə/, occidental /ˈkuɫ.pa/
  • Etimologia: Del llatí culpa, segle XIV.

Nom[modifica]

culpa m. ‎(plural culpes)

  1. La causa d'un dany.
  2. Acció o omissió que comporta un mal.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

culpa

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de culpar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: cul·pa (2)
  • Anagrama: calup

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /ˈkul.pa/
Americà: alt /ˈkul.p(a)/, baix /ˈkul.pa/
  • Etimologia: Del llatí culpa.

Nom[modifica]

culpa f. ‎(plural culpas)

  1. culpa

Verb[modifica]

culpa

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb culpar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: cul·pa (2)


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkʊɫ.pa/
  • Etimologia: Emparentat etimològicament amb colaphus ‎(«cop»).

Nom[modifica]

culpa f. ‎(genitiu culpae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu culpa culpae
Vocatiu culpa culpae
Acusatiu culpam culpās
Genitiu culpae culpārum
Datiu culpae culpīs
Ablatiu culpā culpīs
  1. culpa
    Ob culpam unius omnes plectere.
    Castigar tots per la culpa d'un.

Derivats[modifica]


Romanès
[modifica]

  • Etimologia: Amb article sufixat -a.

Nom[modifica]

culpa f.

  1. nominatiu i acusatiu definit singular de culpă