culpa

Potser volíeu: culpă

Català

• Pronúncia: oriental /ˈkuɫ.pə/, occidental /ˈkuɫ.pa/
• Etimologia: Del llatí culpa.

Nom

cul·pa m. ‎(plural culpes)

1. La causa d'un dany.
2. Acció o omissió que comporta un mal.

Sinònims

• pecat, falta

Traduccions

Traduccions: culpa

• Anglès: guilt ^(en), fault ^(en)
• Castellà: culpa ^(es)
• Francès: coulpe ^(fr)

• Italià: colpa ^(it)
• Romanès: culpă ^(ro) f.

Vegeu també

• Culpa a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Llatí

• Pronúncia: /ˈkʊɫ.pa/
• Etimologia: Emparentat etimològicament amb colaphus ‎(«cop»).

Nom

culpa f. ‎(genitiu culpae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	culpa	culpae
Vocatiu	culpa	culpae
Acusatiu	culpam	culpās
Genitiu	culpae	culpārum
Datiu	culpae	culpīs
Ablatiu	culpā	culpīs

1. culpa

   Ex.: Ob culpam unius omnes plectere , (traducció:«Castigar tots per la culpa d'un»)

Derivats

• culpābilis
• culpābiliter
• culpātio
• culpātor
• culpātus
• culpito
• culpo

Romanès

• Etimologia: Amb article sufixat -a.

Nom

culpa f.

1. nominatiu i acusatiu definit singular de culpă