culpa

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: culpă


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈkuɫ.pə/, occidental /ˈkuɫ.pa/
  • Etimologia: Del llatí culpa, segle XIV.
  • Anagrama: calup

Nom[modifica]

cul·pa m. ‎(plural culpes)

  1. La causa d'un dany.
  2. Acció o omissió que comporta un mal.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

cul·pa

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de culpar

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /ˈkul.pa/
Americà: alt /ˈkul.p(a)/, baix /ˈkul.pa/
  • Etimologia: Del llatí culpa.

Nom[modifica]

cul·pa f. ‎(plural culpas)

  1. culpa

Verb[modifica]

cul·pa

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb culpar


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkʊɫ.pa/
  • Etimologia: Emparentat etimològicament amb colaphus ‎(«cop»).

Nom[modifica]

culpa f. ‎(genitiu culpae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu culpa culpae
Vocatiu culpa culpae
Acusatiu culpam culpās
Genitiu culpae culpārum
Datiu culpae culpīs
Ablatiu culpā culpīs
  1. culpa
    Ex.: Ob culpam unius omnes plectere , (traducció:«Castigar tots per la culpa d'un»)

Derivats[modifica]


Romanès
[modifica]

  • Etimologia: Amb article sufixat -a.

Nom[modifica]

culpa f.

  1. nominatiu i acusatiu definit singular de culpă