culpa

Potser volíeu: culpă

Català

• Pronúncia: oriental /ˈkuɫ.pə/, occidental /ˈkuɫ.pa/
• Etimologia: Del llatí culpa, segle XIV.
• Anagrama: calup

Nom

cul·pa m. ‎(plural culpes)

1. La causa d'un dany.
2. Acció o omissió que comporta un mal.

Sinònims

• pecat, falta

Traduccions

Traduccions: culpa

• Albanès: faj ^(sq)
• Alemany: Schuld ^(de) f.
• Anglès: guilt ^(en), fault ^(en), blame ^(en)
• Àrab: ذَنْب‎ ^(ar) m.
• Belarús: віна́ ^(be) f. ‎(vinà)
• Castellà: culpa ^(es)
• Coreà: 죄 ^(ko)
• Eslovac: vina ^(sk) f.
• Eslovè: krivda ^(sl) f.
• Francès: coulpe ^(fr), faute ^(fr) f.
• Gal·lès: euogrwydd ^(cy)
• Grec: ενοχή ^(el) f. ‎(enokhí)
• Hindi: अपराध ^(hi) m.
• Irlandès: ciontacht ^(ga) f.
• Italià: colpa ^(it)
• Japonès: 有罪 ^(ja)

• Llatí: culpa ^(la) f.
• Macedoni: вина ^(mk) f.
• Mongol: гэм ^(mn)
• Noruec: skyld ^(no)
• Polonès: wina ^(pl) f.
• Portuguès: culpa ^(pt) f.
• Romanès: culpă ^(ro) f.
• Rus: вина́ ^(ru) f. ‎(vinà)
• Suahili: hatia ^(sw)
• Suec: skuld ^(sv) c.
• Tadjik: гуноҳ ^(tg)
• Turc: suç ^(tr)
• Txec: vina ^(cs) f.
• Ucraïnès: вина́ ^(uk) f. ‎(vinà)
• Xinès: 罪狀 ^(zh) ‎(罪状, zuìzhuàng)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Llatí

• Pronúncia: /ˈkʊɫ.pa/
• Etimologia: Emparentat etimològicament amb colaphus ‎(«cop»).

Nom

culpa f. ‎(genitiu culpae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	culpa	culpae
Vocatiu	culpa	culpae
Acusatiu	culpam	culpās
Genitiu	culpae	culpārum
Datiu	culpae	culpīs
Ablatiu	culpā	culpīs

1. culpa

   Ex.: Ob culpam unius omnes plectere , (traducció:«Castigar tots per la culpa d'un»)

Derivats

• culpābilis
• culpābiliter
• culpātio
• culpātor
• culpātus
• culpito
• culpo

Romanès

• Etimologia: Amb article sufixat -a.

Nom

culpa f.

1. nominatiu i acusatiu definit singular de culpă