culer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /kuˈɫe/^ⓘ

Occidental: nord-occidental /kuˈɫe/, valencià /kuˈɫeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Homòfon: coler
• Etimologia: De cul i el sufix -er, segle XVII. Com a sobrenom futbolístic és perquè en el primer camp del FC Barcelona els aficionats s’asseien sobre un mur que donava al carrer.

Nom

culer m. ‎(plural culers)

1. (mallorquí, menorquí) De cul gros.
2. (obsolet) Home homosexual.

Nom

culer m. f. ‎(plural culers)

1. barcelonista

Adjectiu

culer inv. ‎(plural culers)

1. barcelonista

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·ler (2)
• Anagrames: cruel, lucre, ulcer

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB