cuculla

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈku.ʎə/
	balear /kuˈku.ʎə/, /kuˈku.jə/
Occidental:	/kuˈku.ʎa/

• Rimes: -uʎa
• Etimologia: Del llatí cuculla ‎(‘caputxa’), segle XVII. Doblet del patrimonial cogulla.

Nom

cuculla f. ‎(plural cuculles)

1. Torre acabada en forma de pinacle.
2. Cim agut d'una muntanya.
3. Mocador que es posa al voltant del cap amb una punxa cap amunt.

Traduccions

Torre

• Anglès: spire ^(en)
• Castellà: aguja ^(es)
• Francès: flèche ^(fr)
• Italià: guglia ^(it)

Cim

• Anglès: peak ^(en)
• Castellà: cima ^(es)
• Francès: pic ^(fr)
• Italià: picco ^(it)

Mocador

• Anglès: hood ^(en)
• Castellà: cachirulo ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·cu·lla (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /kʊˈkʊl.la/
• Etimologia: Del protoitàlic *kul- («cobrir»).

Nom

cuculla f. ‎(genitiu cucullae)

1. caputxa, cuculla

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	cuculla	cucullae
Vocatiu	cuculla	cucullae
Acusatiu	cucullam	cucullās
Genitiu	cucullae	cucullārum
Datiu	cucullae	cucullīs
Ablatiu	cucullā	cucullīs