credo
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia:
- Etimologia: Del llatí credo («crec»), segle XV.
Nom[modifica]
cre·do m. (plural credos)
- Oració cristiana que proclama la professió de fe.
- Part de la missa que proclama la professió de fe.
- Conjunt de les idees bàsiques que regulen l'actuació d'un col·lectiu.
Traduccions[modifica]
Vegeu també[modifica]
Italià[modifica]
Verb[modifica]
credo
Llatí[modifica]
- Pronúncia: /ˈkreː.doː/
- Etimologia: De la unió de dos termes protoindoeuropeus *ḱḗr («cor») i *dʰeh₁-(«situar, posar»).
Verb[modifica]
crēdō (1a present?), crēdis (2a present), crēdere (infinitiu), crēdidī (perfet), crēditum (supí)
- confiar, jo confio, creure
- prestar, jo presto
- Ex.: Credere pecuniam sine foenore. — (traducció:«Prestar diners sense interessos.»)
- creure, jo crec
- Ex.: Credimus in Deum — (traducció:«Creiem en Déu»)
Notes[modifica]
Es fa servir el cas datiu quan vol dir confiar en persones, però l'acusatiu acompanyat d'una preposició, amb coses o conceptes en què es creu.