credo

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈkɾɛ.ðu/, balear /ˈkɾɛ.ðo/, /ˈkɾɛ.ðu/

Occidental: /ˈkɾɛ.ðo/

• Etimologia: Del llatí credo ‎(«crec»), segle XV.

Nom

cre·do m. ‎(plural credos)

1. Oració cristiana que proclama la professió de fe.
2. Part de la missa que proclama la professió de fe.
3. Conjunt de les idees bàsiques que regulen l'actuació d'un col·lectiu.

Traduccions

Traduccions: credo

• Anglès: creed ^(en)
• Castellà: credo ^(es) m.

• Francès: crédo ^(fr) m.

Vegeu també

• Credo a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Italià

Verb

credo

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de credere

Llatí

• Pronúncia: /ˈkreː.doː/
• Etimologia: De la unió de dos termes protoindoeuropeus *ḱḗr («cor») i *dʰeh₁-(«situar, posar»).

Verb

crēdō ‎(1a present^?), crēdis ‎(2a present), crēdere ‎(infinitiu), crēdidī ‎(perfet), crēditum ‎(supí)

1. confiar, jo confio, creure
2. prestar, jo presto

   Ex.: Credere pecuniam sine foenore. — (traducció:«Prestar diners sense interessos.»)

3. creure, jo crec

   Ex.: Credimus in Deum — (traducció:«Creiem en Déu»)

Notes

Es fa servir el cas datiu quan vol dir confiar en persones, però l'acusatiu acompanyat d'una preposició, amb coses o conceptes en què es creu.