credo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈkɾɛ.ðu/, balear /ˈkɾɛ.ðo/, /ˈkɾɛ.ðu/
Occidental: /ˈkɾɛ.ðo/
  • Etimologia: Del llatí credo ‎(«crec»), segle XV.

Nom[modifica]

cre·do m. ‎(plural credos)

  1. Oració cristiana que proclama la professió de fe.
  2. Part de la missa que proclama la professió de fe.
  3. Conjunt de les idees bàsiques que regulen l'actuació d'un col·lectiu.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

credo

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de credere


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈkreː.doː/
  • Etimologia: De la unió de dos termes protoindoeuropeus *ḱḗr («cor») i *dʰeh₁-(«situar, posar»).

Verb[modifica]

crēdō ‎(1a present?), crēdis ‎(2a present), crēdere ‎(infinitiu), crēdidī ‎(perfet), crēditum ‎(supí)

  1. confiar, jo confio, creure
  2. prestar, jo presto
    Ex.: Credere pecuniam sine foenore. — (traducció:«Prestar diners sense interessos.»)
  3. creure, jo crec
    Ex.: Credimus in Deum — (traducció:«Creiem en Déu»)

Notes[modifica]

Es fa servir el cas datiu quan vol dir confiar en persones, però l'acusatiu acompanyat d'una preposició, amb coses o conceptes en què es creu.