cotxe

Cotxe de benzina de 1912.

Català

• Pronúncia: oriental /ˈkɔ.t͡ʃə/, occidental /ˈkɔ.t͡ʃe/
• Etimologia: De l'adjectiu hongarès kocsi ‎(«de la ciutat de Kocs»), perquè d'allà es va exportar un model de vehicle arrossegat per cavalls destinat al transport de persones, el qual es va fer molt popular, segle XVI.

Nom

cot·xe m. ‎(plural cotxes)

1. Vehicle autopropulsat i mecanitzat, destinant al transport terrestre d'un número reduït de persones i el seu equipatge, que duu típicament quatre rodes (tot i que existeixen casos amb tres i sis rodes).
2. Vehicle amb rodes arrossegat per animals de tir destinat al transport de persones.
3. Cotxe de línia. Vehicle de transport públic de persones que fa el trajecte, de forma periòdica, d'un recorregut preestablert.
4. Cotxe fúnebre. Vehicle autopropulsat o de tir destinat al transport individual de cadàvers al cementiri o crematori en la cerimònia d'enterrament.

Traduccions

cotxe [1] (vehicle autopropulsat)

• Alemany: Auto ^(de) n.
• Anglès: car ^(en)
• Castellà: coche ^(es) m.
• Esperanto: aŭto ^(eo)
• Eslovac: auto ^(sk) n.
• Eslovè: avto ^(sl) n.
• Francès: voiture ^(fr) f.

• Grec: αυτοκίνητο ^(el) n.
• Italià: macchina ^(it) f.
• Occità: veitura ^(oc) f.
• Portuguès: carro ^(pt) m.
• Romanès: masina ^(ro) f.
• Rus: машина ^(ru) f. ‎(maixina)
• Suec: bil ^(sv)

cotxe [2] (vehicle tirat per cavalls)

• Alemany: Kutsche ^(de), Droschke ^(de)
• Anglès: carriage ^(en) n.
• Búlgar: кола ^(bg), дилижанс ^(bg)
• Castellà: coche ^(es) m., carruaje ^(es) m.

• Francès: carrosse ^(fr), voiture ^(fr)
• Italià: carrozza ^(it)
• Eslovè: kočija ^(sl)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot