conversàreu

Potser volíeu: conversareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kum.bərˈsa.ɾəw/
	balear /koɱ.vəɾˈsa.ɾəw/, /kuɱ.vərˈsa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /kom.berˈsa.ɾew/
	valencià /koɱ.veɾˈsa.ɾew/, /kom.beɾˈsa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

conversàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de conversar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb conversar

Variants

• [2] converseguéssou, converséssiu, conversésseu, conversàssiu, conversàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: con·ver·sà·reu (4)
• Anagrames: conservareu, conservàreu