contrarie

Català

Verb

contrarie

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de contrariar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb contrariar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb contrariar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb contrariar

Variants

• [1] contrario, contrariï, contrarii
• [2] contrariï
• [3] contrariï
• [4] contrariï

Miscel·lània

• Síl·labes: con·tra·ri·e (4)
• Anagrames: correntia, torcarien