contigu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /kunˈti.ɣu/

Occidental: nord-occidental /konˈti.ɣu/, valencià /konˈti.ɣu/, /kunˈti.ɣu/

• Etimologia: Del llatí contiguus, segle XIV

Adjectiu

contigu m. ‎(femení contigua, plural masculí contigus, plural femení contigües)

1. Situat a continuació d'una altra cosa.

Sinònims

• adjacent, limítrof, a tocant

Traduccions

Traduccions

• Anglès: contiguous ^(en)
• Castellà: contiguo ^(es)
• Francès: contigu ^(fr)

• Italià: contiguo ^(it)
• Llatí: contiguus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: con·ti·gu (3)
• Heterograma de 7 lletres (cginotu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB