limítrof
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /ɫiˈmi.tɾuf/ balear /ɫiˈmi.tɾof/, /ɫiˈmi.tɾuf/ Occidental: /ɫiˈmi.tɾof/
- Etimologia: Del llatí limitrŏphus («terreny donat als soldats de frontera per a llur subsistència»), format per un terme llatí limes («límit») i un altre grec τρόπαιον (trópaion, «premi»).
Adjectiu
[modifica]limítrof m. (femení limítrofa, plural masculí limítrofs, plural femení limítrofes)
- Territori situat tocant al límit o en la frontera d'un altre.
- «Quan una o diverses províncies limítrofes puguin ésser definides com una regió per llurs característiques geogràfiques i històriques , podran constituir una entitat autònoma per a les finalitats administratives o polítiques.» (Manuel Gerpe Landín, L'Estatut d'autonomia de Catalunya i l'estat integral, 1977)
Variants
[modifica]- (arcaismes) limítrofe inv.
Sinònims
[modifica]Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: li·mí·trof (3)
Vegeu també
[modifica]- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.