Vés al contingut

contiguus

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /kɔnˈtɪ.ɡʊ.ʊs/
  • Etimologia: Derivat de contingere.

Adjectiu

[modifica]

contiguus m., contigua f., contiguum n.

  1. contigu

Declinació

[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu contiguus contigua contiguum contiguī contiguae contigua
Vocatiu contigue contigua contiguum contiguī contiguae contigua
Acusatiu contiguum contiguam contiguum contiguōs contiguās contigua
Genitiu contiguī contiguae contiguī contiguōrum contiguārum contiguōrum
Datiu contiguō contiguae contiguō contiguīs
Ablatiu contiguō contiguā contiguō contiguīs