confiter

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuɱ.fiˈte/
	balear /koɱ.fiˈte/, /kuɱ.fiˈte/
Occidental:	nord-occidental /koɱ.fiˈte/, valencià /koɱ.fiˈteɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De confit i el sufix -er, segle XV.

Nom

confiter m. ‎(plural confiters, femení confitera)

1. Cuiner especialitzat en fer conserves de fruita i altres dolços.
2. Pot per desar confits.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Konditor ^(de)
• Anglès: preserver ^(en)
• Castellà: pastelero ^(es)
• Francès: confiseur ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: con·fi·ter (3)
• Heterograma de 8 lletres (cefinort)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC