conca

Català

• Pronúncia: oriental /ˈkɔŋ.kə/, occidental /ˈkɔŋ.ka/
• Etimologia: Del llatí concha, procedent del grec κόγχη ‎(kónkhē, «conquilla»), segle X.

Nom

con·ca f. ‎(plural conques)

1. Depressió en el terreny que aplega les aigües de pluja que alimenten un riu.
2. Les dues depressions a la cara on estan situats els ulls.
3. Fadrina vella.

Traduccions

1

• Anglès: basin ^(en)
• Castellà: cuenca ^(es)

• Francès: bassin ^(fr)
• Italià: bacino ^(it)

2

• Anglès: hollow ^(en)
• Castellà: cuenca ^(es)

• Francès: creux ^(fr)

3

• Anglès: spister ^(en)
• Castellà: solterona ^(es)

• Francès: célibataire ^(fr)
• Italià: zitella ^(it)

Vegeu també

• Conca a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB