cognatio

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /kɔˈŋnaː.tɪ.oː/
  • Etimologia: Format per la unió del prefix co- («amb») i -gnatus, procedent de natus , participi del verb llatí nascere ‎(«néixer»).

Nom[modifica]

cognātiō f. ‎(genitiu cognātiōnis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu cognātiō cognātiōnēs
Vocatiu cognātiō cognātiōnēs
Acusatiu cognātiōnem cognātiōnēs
Genitiu cognātiōnis cognātiōnum
Datiu cognātiōnī cognātiōnibus
Ablatiu cognātiōne cognātiōnibus
  1. parent
  2. Consanguinitat, relació entre persones amb un mateix avantpassat.
  3. Afinitat, relacionat per una mateixa naturalesa, característica o funció anàloga.