cognatio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔˈŋnaː.tɪ.oː/
• Etimologia: Format per la unió del prefix co- («amb») i -gnatus, procedent de natus , participi del verb llatí nascere ‎(«néixer»).

Nom

cognātiō f. ‎(genitiu cognātiōnis)

1. parent
2. Consanguinitat, relació entre persones amb un mateix avantpassat.
3. Afinitat, relacionat per una mateixa naturalesa, característica o funció anàloga.

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	cognātiō	cognātiōnēs
Vocatiu	cognātiō	cognātiōnēs
Acusatiu	cognātiōnem	cognātiōnēs
Genitiu	cognātiōnis	cognātiōnum
Datiu	cognātiōnī	cognātiōnibus
Ablatiu	cognātiōne	cognātiōnibus

    En altres llengües

Alemany: Kognat Anglès: cognate Castellà: cognado Català: cognat

Francès: cognat Neerlandès: Cognaat Portuguès: cognato