coca

Potser volíeu: COCA, coça

Català

Coca de Sant Joan

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈko.kə/, balear /ˈko.cə/, /ˈko.kə/

Occidental: /ˈko.ka/

• Rimes: -oka
• Etimologia: D’origen expressiu, segle XIV [1].
• Etimologia: Del francès coque, segle XIII [2].
• Etimologia: Del castellà coca, del quítxua kuka, segle XVI [3].

Nom

co·ca f. ‎(plural coques)

1. Bescuit de poc gruix, la massa del qual fermenta abans d'enfornar.
2. Deformació que pren un cable com a conseqüència d'haver estat enrotllat.

Compostos i expressions

• Fer-se una coca - Aixafar-se

Traduccions

Bescuit

• Castellà: torta ^(es)
• Francès: tourte ^(fr)

• Italià: torta ^(it)
• Llengua de signes catalana: COCA ^(csc)

Nom

co·ca f. ‎(plural coques)

1. Embarcació medieval típicament de vela rodona, amb eslora curta i mànega ampla, amb castells a popa i sovint també a proa, que no formaven continuïtat amb el buc.

Nom

co·ca f. ‎(plural coques)

1. Arbust de la família de les eritroxilàcies, originari dels Andes, de tiges llenyoses, flors groguenques, fruits en drupa i fulles ovalades-lanceolades (Erythroxylum coca)
2. (col·loquial) cocaïna

Vegeu també

• Coca a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: /ˈko.ka/

Americà: alt /ˈko.k(a)/, baix /ˈko.ka/

• Etimologia: Del quítxua kuka [1].
• Etimologia: Del llatí coccus [2].
• Etimologia: Del llatí concha [3].
• Etimologia: Del català coca [4].

Nom

co·ca f. ‎(plural cocas)

1. coca (arbust)
2. coca (cocaïna)

Nom

co·ca f. ‎(plural cocas)

1. croca

Nom

co·ca f. ‎(plural cocas)

1. monyo
2. coca (embarcació)
3. (col·loquial) closca, crani
4. (col·loquial) calbot

Nom

co·ca f. ‎(plural cocas)

1. coca (bescuit)