coca

Potser volíeu: COCA, coça

Català

• Pronúncia: oriental /ˈko.kə/, occidental /ˈko.ka/
• Rimes: -oka
• Etimologia: Del llatí coquere ‎(«cuinar»).

Nom

co·ca f. ‎(plural coques)

1. Bescuit de poc gruix, la massa del qual fermenta abans d'enfornar.
2. Deformació que pren un cable com a conseqüència d'haver estat enrotllat.
3. Arbust de la família de les eritroxilàcies, originari dels Andes, de tiges llenyoses, flors groguenques, fruits en drupa i fulles ovalades-lanceolades (Erythroxylum coca)
4. (col·loquial) cocaïna
5. Embarcació medieval típicament de vela rodona, amb eslora curta i mànega ampla, amb castells a popa i sovint també a proa, que no formaven continuitat amb el buc.

Compostos i expressions

• Fer-se una coca - Aixafar-se

Traduccions

Bescuit

• Castellà: torta ^(es)
• Francès: tourte ^(fr)

• Italià: torta ^(it)
• Llengua de signes catalana: COCA ^(csc)

Vegeu també

• Coca a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot