coca

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: COCA, coça


Català
[modifica]

Coca de Sant Joan
  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈko.kə/, balear /ˈko.cə/, /ˈko.kə/
Occidental: /ˈko.ka/
  • Rimes: -oka
  • Etimologia: D’origen expressiu, segle XIV [1].
  • Etimologia: Del francès coque, segle XIII [2].
  • Etimologia: Del castellà coca, del quítxua kuka, segle XVI [3].

Nom[modifica]

co·ca f. ‎(plural coques)

  1. Bescuit de poc gruix, la massa del qual fermenta abans d'enfornar.
  2. Deformació que pren un cable com a conseqüència d'haver estat enrotllat.

Compostos i expressions[modifica]

  • Fer-se una coca - Aixafar-se

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

co·ca f. ‎(plural coques)

  1. Embarcació medieval típicament de vela rodona, amb eslora curta i mànega ampla, amb castells a popa i sovint també a proa, que no formaven continuïtat amb el buc.

Nom[modifica]

co·ca f. ‎(plural coques)

  1. Arbust de la família de les eritroxilàcies, originari dels Andes, de tiges llenyoses, flors groguenques, fruits en drupa i fulles ovalades-lanceolades (Erythroxylum coca)
  2. (col·loquial) cocaïna

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: /ˈko.ka/
Americà: alt /ˈko.k(a)/, baix /ˈko.ka/
  • Etimologia: Del quítxua kuka [1].
  • Etimologia: Del llatí coccus [2].
  • Etimologia: Del llatí concha [3].
  • Etimologia: Del català coca [4].

Nom[modifica]

co·ca f. ‎(plural cocas)

  1. coca (arbust)
  2. coca (cocaïna)

Nom[modifica]

co·ca f. ‎(plural cocas)

  1. croca

Nom[modifica]

co·ca f. ‎(plural cocas)

  1. monyo
  2. coca (embarcació)
  3. (col·loquial) closca, crani
  4. (col·loquial) calbot

Nom[modifica]

co·ca f. ‎(plural cocas)

  1. coca (bescuit)