coagulo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: coaguló, coágulo


Català
[modifica]

Oriental: central /ku.əˈɣu.ɫu/, balear /ko.əˈɣu.ɫo/, /ku.əˈɣu.ɫu/
Occidental: /ko.aˈɣu.ɫo/

Verb[modifica]

coagulo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de coagular

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: co·a·gu·lo (4)


Castellà
[modifica]

Peninsular: \ko.aˈɣu.lo\
Americà: alt /k(o).aˈɡu.lo/, baix \ko.aˈɣu.lo\

Verb[modifica]

coagulo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb coagular

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: co·a·gu·lo (4)
  • Anagrama: coágulo


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /koˈaː.ɡu.lo/

Nom[modifica]

coagulo m. ‎(plural coaguli)

  1. coàgul

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: Síl·labes: co·à·gu·lo (4)


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /kɔˈaː.ɡʊ.loː/
  • Etimologia: De coāgulum.

Verb[modifica]

coāgulō ‎(1a present?), coāgulās ‎(2a present), coāgulāre ‎(infinitiu), coāgulāvī ‎(perfet), coāgulātum ‎(supí)

  1. quallar, jo quallo, solidificar
    Lac coagulatur in caseum.
    La llet qualla en formatge.
  2. coagular

Nom[modifica]

coāgulō

  1. datiu singular de coāgulum
  2. ablatiu singular de coāgulum