clementior
Llatí
[modifica]- Pronúncia (AFI): /kleːˈmɛn.tɪ.ɔr/
Adjectiu
[modifica]clēmentior m., f., clēmentius n.
- forma comparativa de clēmēns
Declinació
[modifica]Tercera declinació, variant comparatiu.
| Cas | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Masc./Fem. | Neutre | Masc./Fem. | Neutre | ||
| Nominatiu | clēmentior | clēmentius | clēmentiōrēs | clēmentiōra | |
| Vocatiu | clēmentior | clēmentius | clēmentiōrēs | clēmentiōra | |
| Acusatiu | clēmentiōrem | clēmentius | clēmentiōrēs | clēmentiōra | |
| Genitiu | clēmentiōris | clēmentiōrum | |||
| Datiu | clēmentiōrī | clēmentiōribus | |||
| Ablatiu | clēmentiōre | clēmentiōribus | |||