Vés al contingut

clemens

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈklɛ.mɛns/
  • Etimologia: Relacionat etimològicament amb clīnō ‎(«inclinar») i amb clivus ‎(«pendent, inclinació»).

Adjectiu

[modifica]

clēmēns m. f. n. ‎(genitiu clēmentis, comparatiu clementior, superlatiu clementissimus)

  1. suau, lleu
    Ex.: clemens clivulus, (traducció: «una lleu costereta»)
  2. temperat
    Ex.: clementiores plagae, (traducció: «clima temperat»)
  3. calmat, moderat
    Ex.: clemens in disputando, (traducció: «moderat en la discussió»)
  4. clement, indulgent
    Ex.: ab innocentia clementissimus, (traducció: «home molt indulgent amb els qui són innocents»)

Declinació

[modifica]

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu clēmēns clēmentēs clēmentia
Vocatiu clēmēns clēmentēs clēmentia
Acusatiu clēmentem clēmēns clēmentēs clēmentia
Genitiu clēmentis clēmentium
Datiu clēmentī clēmentibus
Ablatiu clēmentī clēmentibus

Antònims

[modifica]