clemens

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈklɛ.mɛns/
  • Etimologia: Relacionat etimològicament amb clīnō ‎(«inclinar») i amb clivus ‎(«pendent, inclinació»).

Adjectiu[modifica]

clēmēns m. f. n. ‎(genitiu clēmentis, comparatiu clementior, superlatiu clementissimus)

  1. suau, lleu
    Ex: clemens clivulus, (traducció: «una lleu costereta»)
  2. temperat
    Ex: clementiores plagae, (traducció: «clima temperat»)
  3. calmat, moderat
    Ex: clemens in disputando, (traducció: «moderat en la discussió»)
  4. clement, indulgent
    Ex: ab innocentia clementissimus, (traducció: «home molt indulgent amb els qui són innocents»)

Declinació[modifica]

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu clēmēns clēmentēs clēmentia
Vocatiu clēmēns clēmentēs clēmentia
Acusatiu clēmentem clēmēns clēmentēs clēmentia
Genitiu clēmentis clēmentium
Datiu clēmentī clēmentibus
Ablatiu clēmentī clēmentibus


Antònims[modifica]