clemens
Aparença
Llatí
[modifica]Adjectiu
[modifica]clēmēns m. f. n. (genitiu clēmentis, comparatiu clementior, superlatiu clementissimus)
- suau, lleu
- Ex.: clemens clivulus, (traducció: «una lleu costereta»)
- temperat
- Ex.: clementiores plagae, (traducció: «clima temperat»)
- calmat, moderat
- Ex.: clemens in disputando, (traducció: «moderat en la discussió»)
- clement, indulgent
- Ex.: ab innocentia clementissimus, (traducció: «home molt indulgent amb els qui són innocents»)
Declinació
[modifica]Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.
Cas | Singular | Plural | |||
---|---|---|---|---|---|
Masc./Fem. | Neutre | Masc./Fem. | Neutre | ||
Nominatiu | clēmēns | clēmentēs | clēmentia | ||
Vocatiu | clēmēns | clēmentēs | clēmentia | ||
Acusatiu | clēmentem | clēmēns | clēmentēs | clēmentia | |
Genitiu | clēmentis | clēmentium | |||
Datiu | clēmentī | clēmentibus | |||
Ablatiu | clēmentī | clēmentibus |