clemens

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈklɛ.mɛns/
• Etimologia: Relacionat etimològicament amb clīnō ‎(«inclinar») i amb clivus ‎(«pendent, inclinació»).

Adjectiu

clēmēns m. f. n. ‎(genitiu clēmentis, comparatiu clementior, superlatiu clementissimus)

1. suau, lleu

   Ex.: clemens clivulus, (traducció: «una lleu costereta»)

2. temperat

   Ex.: clementiores plagae, (traducció: «clima temperat»)

3. calmat, moderat

   Ex.: clemens in disputando, (traducció: «moderat en la discussió»)

4. clement, indulgent

   Ex.: ab innocentia clementissimus, (traducció: «home molt indulgent amb els qui són innocents»)

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	clēmēns			clēmentēs	clēmentia
Vocatiu	clēmēns			clēmentēs	clēmentia
Acusatiu	clēmentem	clēmēns		clēmentēs	clēmentia
Genitiu	clēmentis			clēmentium
Datiu	clēmentī			clēmentibus
Ablatiu	clēmentī			clēmentibus

Antònims

• inclemens
• abruptus