clacara

Potser volíeu: clacarà

Català

Verb

clacara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb clacar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb clacar.

Variants

• [1] claqués, clacàs
• [2] claqués, clacàs

Miscel·lània

• Anagrames: calcara, calcarà