claca

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: clacà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈkɫa.kə/, occidental /ˈkɫa.ka/
  • Rimes: -aka
  • Etimologia: [1] Del francès claque, d'origen onomatopeic.
  • Etimologia: [2] D'origen onomatopeic.

Nom[modifica]

claca f. ‎(plural claques)

  1. En un teatre, públic pagat per aplaudir.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

claca f. ‎(plural claques)

  1. xerrola

Derivats[modifica]

Verb[modifica]

claca

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de clacar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb clacar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]