claque
Català[modifica]
Verb[modifica]
claque
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de clacar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb clacar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb clacar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb clacar
Variants[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Anagrama: calque
Francès[modifica]
- Etimologia: (pendent)
Nom[modifica]
claque f. (plural claques)
- (cop amb la mà plana)
- Bufetada (a la cara)
Sinònims[modifica]
- [2]: Vegeu gifle
Hiperònims[modifica]
Hipònims[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Entrada «claque» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Substantius femenins en francès