claque

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

claque

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de clacar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb clacar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb clacar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb clacar

Variants[modifica]


Francès
[modifica]

  • Etimologia: (pendent)

Nom[modifica]

claque f. ‎(plural claques)

  1. (cop amb la mà plana)
  2. Bufetada (a la cara)

Sinònims[modifica]

Hiperònims[modifica]

Hipònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Trésor de la langue française informatisé sobre claque