claque

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

claque

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de clacar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb clacar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb clacar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb clacar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]


Francès
[modifica]

  • Etimologia: (pendent)

Nom[modifica]

claque f. ‎(plural claques)

  1. (cop amb la mà plana)
  2. Bufetada (a la cara)

Sinònims[modifica]

Hiperònims[modifica]

Hipònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Entrada «claque» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).