civis

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈkiː.wɪs/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea key- («assentar-se, estimar»).

Nom

cīvis m. f. ‎(genitiu cīvis)

1. ciutadà

   Civis romanus sum.

   Soc un ciutadà romà.

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	cīvis	cīvēs
Vocatiu	cīvis	cīvēs
Acusatiu	cīvem	cīvēs
Genitiu	cīvis	cīvium
Datiu	cīvī	cīvibus
Ablatiu	cīve	cīvibus