ciri

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsi.ɾi/
• Rimes: -iɾi
• Homòfon: siri
• Etimologia: Del llatí cērĕus ‎(«de cera»), doblet del cultisme ceri.

Nom

ciri m. ‎(plural ciris)

1. Candela de cera d'un sol ble, llarga i gruixuda més del normal.

   «Però els ciris lluïen alts, magnífics, i m'han aclarit el camí.» (Espriu, Ariadna al laberint grotesc)

2. (futbol) Xut defectuós en què la pilota surt projectada verticalment.
3. (rugbi) Xut al vol consistent a impulsar la pilota a gran altura per sobre l'equip defensor.

Compostos i expressions

• Ciri pasqual: Ciri gros en què s'hi claven cinc pinyes d'encens en figura de creu. Es beneeix el dissabte sant, i crema en l'església tota la missa i vespres en algunes solemnitats fins al dia de l'Ascensió, quan s'apaga després de l'evangeli.

Notes

En rugbi, és un ciri el xut a seguir.

Sinònims

• (rugbi) candela

Traduccions

Candela llarga i gruixuda

• Castellà: cirio ^(es) m.
• Francès: cierge ^(fr)

• Italià: cero ^(it), torchio ^(it)
• Llatí: cereus ^(la)

Futbol: xut defectuós

• Castellà: cirio ^(es)

Rugbi: xut per sobre l'equip defensor

• Anglès: kip ^(en), up and under ^(en)
• Castellà: globo ^(es)

• Francès: chandelle ^(fr)

ciri pasqual

• Castellà: cirio pascual ^(es) m.
• Francès: cierge ^(fr) pascal

• Italià: cero ^(it) pasquale
• Llatí: cereus ^(la) paschalis

Miscel·lània

• Síl·labes: ci·ri (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• ciri. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.