encens

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom)

Oriental: central /ənˈsɛns/, balear /ənˈsəns/, /ənˈsɛns/

Occidental: /enˈsens/

Informal: occidental /anˈsens/

• Rimes: -ɛns

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) oriental /ənˈsens/, occidental /enˈsens/
• Rimes: -ens
• Etimologia: Del llatí incensu ‎(«encès»), segle XIII.

Nom

encens m. ‎(plural encensos)

1. Resina que quan es crema emet un perfum agradable, sovint utilitzat en temples religiosos.
2. Adulació.

Compostos i expressions

• donar encens: lloar d'una manera exagerada.

Traduccions

Traduccions: encens

• Alemany: Weihrauch ^(de) m.
• Anglès: incense ^(en)
• Àrab: بَخْوُر‎ ^(ar) m.
• Armeni: խունկ ^(hy) ‎(khunk)
• Búlgar: тамя́н ^(bg) m.
• Castellà: incienso ^(es) m.
• Coreà: 향 ^(ko) ‎(hyang)
• Danès: røgelse ^(da) c.
• Eslovac: kadidlo ^(sk) n.
• Eslovè: kadilo ^(sl) n.
• Esperanto: incenso ^(eo)
• Estonià: viiruk ^(et)
• Feroès: roykilsi ^(fo) n.
• Finès: suitsuke ^(fi)
• Francès: encens ^(fr) m.
• Friülà: incens ^(fur) m.
• Gallec: incenso ^(gl) m.
• Gal·lès: thus ^(cy) m.
• Georgià: საკმეველი ^(ka) ‎(sakmèveli)
• Grec: λιβάνι ^(el) n. ‎(livani)
• Grec antic: θυμίαμα ^(grc) n. ‎(thumíama)
• Hebreu: קטורת‎ ^(he)

• Indonesi: kemenyan ^(id)
• Islandès: reykelsi ^(is) n.
• Italià: incenso ^(it) m.
• Japonès: 薫香 ^(ja)
• Jiddisch: קטורת‎ ^(yi) f.
• Llatí: tus ^(la) n., suffimen ^(la) n., incensum ^(la) n., thymiama ^(la) n.
• Mongol: сан ^(mn)
• Neerlandès: wierook ^(nl) m.
• Noruec: virak ^(no) m.
• Occità: encés ^(oc) m.
• Polonès: kadzidło ^(pl) n.
• Portuguès: incenso ^(pt) m.
• Romanès: tămâie ^(ro) f.
• Rus: ла́дан ^(ru) m. ‎(làdan)
• Sard: timagna ^(sc) f.
• Suahili: ubani ^(sw)
• Suec: rökelse ^(sv) c.
• Tai: กำยาน ^(th)
• Turc: tütsü ^(tr)
• Txec: kadidlo ^(cs) n.
• Wolof: cuuraay ^(wo)
• Xinès: 香 ^(zh) ‎(xiāng)

Verb

encens

1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de encendre

Miscel·lània

• Síl·labes: en·cens (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB