ciao

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈt͡ʃaː.o/
• Àudio: Milà ^ⓘ
• Etimologia: Del venecià sciao («[el vostre] servidor, esclau»); el terme sciao podria derivar de l'italià schiavo ‎(«esclau») o haver evolucionat directament del llatí medieval sclavus.

Interjecció

ciao

1. Salutació amical, hola, adéu.
2. Exclamació per expressar resignació («què hi farem!»), emprada en els dialectes: bergamasc, brescià i del ticinès (Suïssa italiana).

Descendents

Alemany: tschau Àrab: تشاو Castellà: chau, chao (especialment a Amèrica) Català: txau (alguerès) Eslovac: čau Eslovè: čao Esperanto: ĉaŭ

Francès: tchao Letó: čau Maltès: ċaw Neerlandès: tjo Portuguès: tchau Serbocroat: ćao, ћао Txec: čau

Miscel·lània

• Síl·labes: cià·o (2)