centuplico

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: centuplicò


Català
[modifica]

Verb[modifica]

cen·tu·pli·co

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de centuplicar
    [Jo] centuplico, centuplique, centuplic o centupliqui.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb centuplicar
    [Que jo] centuplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] centupliqui o centuplique.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb centuplicar
    [Que ell/ella/vostè] centuplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] centupliqui o centuplique.


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

cen·tu·pli·co

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb centuplicar


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

centuplico

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de centuplicare


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

centūplicō ‎(1a present?), centūplicās ‎(2a present), centūplicāre ‎(infinitiu), centūplicāvī ‎(perfet), centūplicātum ‎(supí)

  1. centuplicar, jo centuplico