cavo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈka.βu/
Occidental:	nord-occidental /ˈka.βo/
	valencià /ˈka.vo/, /ˈka.βo/

Verb

cavo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cavar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb cavar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb cavar.

Variants

• [1] cau, cave, cavi, cav
• [2] cavi, cave
• [3] cavi, cave

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·vo (2)

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈka.woː/
• Etimologia: De cavus.

Verb

cavō ‎(1a present^?), cavās ‎(2a present), cavāre ‎(infinitiu), cavāvī ‎(perfet), cavātum ‎(supí)

1. cavar, jo cavo
2. foradar

   Stillicidi casus lapidem cavat.

   L'aigua que baixa del canal del terrat forada la pedra.

3. declinar

   Luna cavans cornua

   La lluna al final de la fase decreixent

Adjectiu

cavō

1. datiu masculí singular de cavus
2. datiu neutre singular de cavus
3. ablatiu masculí singular de cavus
4. ablatiu neutre singular de cavus