Vés al contingut

causer

De Viccionari

Francès

[modifica]
  • Pronúncia: /kɔˈze/ àudio (FR) 
  • Etimologia: Del llatí causārī.

Verb

[modifica]

causer

  1. causar
    «Les assaillants, amplement pourvus d’explosifs, causèrent, tant à Berlin qu’en Franconie, des dommages énormes.» (H. G. Wells (trad. Henry-D. Davray, B. Kozakiewicz), La Guerre dans les airs, 1908 , ed.Mercure de France, 1921, p. 411)
    Els assaltants, àmpliament provistos d'explosius, van causar tant a Berlín com a Francònia, enormes danys.
  2. parlar, enraonar
    «[…] deux femmes et un homme, assis sur des sièges grossièrement taillés à coups de hache, causaient à voix basse.» (Gustave Aimard, Les Trappeurs de l’Arkansas, Éditions Amyot, París, 1858)
    Dues dones i un home, asseguts en seients bastament tallats a cop de destral, enraonaven en veu baixa.
    Eh, je t’ai pas causé !
    Ep, que no parlava amb tu!
  3. xerrar de més
    Ne lui dites que ce que vous voudrez que tout le monde sache, car il aime à causer.
    No li diguis res més que allò que vulguis que tothom sàpiga, perquè a ell li agrada xerrar pels descosits.
  4. malparlar
    N’allez pas si souvent dans cette maison, on en cause.
    No aneu gaire sovint a aquella casa, allà s'hi malparla.

Conjugació

[modifica]

Vegeu també

[modifica]