carbó

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /kərˈbo/, balear /cəɾˈbo/, /kərˈbo/

Occidental: /kaɾˈβo/

• Rimes: -o

• Etimologia: Del llatí carbōne, segle XIII, ablatiu de carbō.

Nom

car·bó m. ‎(plural carbons)

1. Nom genèric donat a dos tipus de materials (carbó vegetal i carbó mineral) orgànics, sòlids i de color negre utilitzats com a combustible per la seva gran quantitat de carboni.
2. (botànica) Nom comú de les malalties de les plantes produïdes per fongs ustilaginals.

Traduccions

Material orgànic combustible

• Alemany: Kohle ^(de) f.
• Anglès: coal ^(en), carbon ^(en)
• Basc: ikatz ^(eu)
• Eslovac: uhlie ^(sk) n.
• Esperanto: karbo ^(eo)
• Castellà: carbón ^(es) m.

• Francès: charbon ^(fr) m.
• Italià: carbone ^(it) m.
• Polonès: węgiel ^(pl) m.
• Portuguès: carvão ^(pt) m.
• Rus: у́голь ^(ru) m. ‎(úgol)

Malaltia per fongs ustilaginals

• Anglès: smut ^(en)
• Castellà: carbón ^(es) m., tizne ^(es) m.

• Francès: charbon ^(fr) m.

Vegeu també

• Carbó a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Termcat
• Diccionari de fitopatologia, Universitat de Barcelona.