caragolaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kə.ɾə.ɣuˈɫa.ɾən/
	balear /kə.ɾə.ɣoˈɫa.ɾən/, /kə.ɾə.ɣuˈɫa.ɾən/
Occidental:	/ka.ɾa.ɣoˈɫa.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

caragolaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de caragolar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb caragolar.

Variants

• [2] caragoleguessen, caragolessin, caragolessen, caragolassin, caragolassen

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ra·go·la·ren (5)