canthus

Anglès

• Pronúncia ^(AFI): /ˈkænθəs/
• Etimologia: Del llatí canthus, d'origen grec.

Nom

canthus ‎(plural canthi)

1. comissura palpebral

Vegeu també

• canthus. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 setembre 2014].

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈkan.tʰʊs/
• Etimologia: [1] Variant de cantus per influència grega, d'origen gàl·lic, del protocèltic *kantos ‎(‘cantó, vora’). Cognat del bretó kant ‎(‘cercle’) i del gal·lès cant ‎(‘cantó’).
• Etimologia: [2] Del grec antic κανθός ‎(kanthós).

Nom

canthus m. ‎(genitiu canthī)

1. llanda d'una roda
2. roda

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	canthus	canthī
Vocatiu	canthe	canthī
Acusatiu	canthum	canthōs
Genitiu	canthī	canthōrum
Datiu	canthō	canthīs
Ablatiu	canthō	canthīs

Nom

canthus m. ‎(genitiu canthī)

1. comissura palpebral