canonge

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /kəˈnɔɲ.ʒə/, occidental /kaˈnɔɲ.d͡ʒe/
  • Homòfon: canonja
  • Etimologia: Del llatí canonicus, segle XII. Doblet de canònic.

Nom[modifica]

canonge m. ‎(plural canonges, femení canongessa)

  1. Eclesiàstic membre d'un capítol, catedral o col·legiata; aquell qui obté un canonicat.

Compostos i expressions[modifica]

  • Canonge regular: Aquell qui obté canonicat en església regular, i també el religiós premonstratense i altres de la regla de Sant Agustí.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

canonge m. ‎(plural canonges)

  1. Planta valerianàcia de l'espècie Valerianella locusta.
  2. (peixos) canari

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ca·non·ge (3)

Vegeu també[modifica]