canonege

Català

Verb

canonege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de canonejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb canonejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb canonejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb canonejar

Variants

• [1] canonejo, canonegi, canoneig
• [2] canonegi
• [3] canonegi
• [4] canonegi

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·no·ne·ge (4)