caduc

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /kəˈðuk/, occidental /kaˈðuk/
  • Rimes: -uk
  • Etimologia: Del llatí caducus ‎(«caduc»)

Adjectiu[modifica]

caduc m. ‎(femení caduca, plural masculí caducs, plural femení caduques)

  1. Cosa en desús, que no està actualitzada.
    Aquest és un manual caduc, n'haurem de fer un altre.
  2. Que tendeix a caure.
    Calia renovar els elements de la casa en estat caduc.
  3. (biologia) Part d'un ésser viu que es renova periòdicament, per exemple les banyes d'un cérvol, les fulles d'una pomera.

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

caduc

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de caducar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ca·duc (2)

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

Adjectiu[modifica]

caduc m. ‎(femení caduque, plural masculí caducs, plural femení caduques)

  1. (biologia) caduc

Relacionats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Quevauvilliers, Jacques. Dictionnaire médical, 2008 (en francès). Issy-les-Moulineaux: Elsevier Masson, 2007, p. 141. ISBN 978-2-294-01941-8.
  • Entrada «caduc» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).