caduc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəˈðuk/, occidental /kaˈðuk/
• Rimes: -uk
• Etimologia: Del llatí caducus ‎(«caduc»)

Adjectiu

caduc m. ‎(femení caduca, plural masculí caducs, plural femení caduques)

1. Cosa en desús, que no està actualitzada.

   Aquest és un manual caduc, n'haurem de fer un altre.

2. Que tendeix a caure.

   Calia renovar els elements de la casa en estat caduc.

3. (biologia) Part d'un ésser viu que es renova periòdicament, per exemple les banyes d'un cérvol, les fulles d'una pomera.

Sinònims

• obsolet
• decrèpit

Antònims

• modern, capdavanter

Derivats

• caducitat

Compostos i expressions

• dent caduca
• mal caduc

Traduccions

Traduccions

• Anglès: caducous ^(en)
• Castellà: caduco ^(es)
• Francès: caduc ^(fr)

Verb

caduc

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de caducar.

Variants

• caduco, caduque, caduqui

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·duc (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Francès

• Etimologia: Del llatí caducus ‎(«caduc»)

Adjectiu

caduc m. ‎(femení caduque, plural masculí caducs, plural femení caduques)

1. (biologia) caduc

Relacionats

• caduque

Compostos i expressions

• mal caduc

Vegeu també

• Quevauvilliers, Jacques. Dictionnaire médical, 2008 (en francès). Issy-les-Moulineaux: Elsevier Masson, 2007, p. 141. →ISBN.
• Entrada «caduc» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).