cóc

Potser volíeu: coc, Coc, coç

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkok/
• Rimes: -ok
• Etimologia: Forma masculina de coca.

Nom

cóc m. ‎(plural cócs)

1. Bescuit gruixut la massa del qual fermenta durant la seva cocció en un forn.

Variants

• coc (ortografia del 2016)

  L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

Sinònims

• pa de pessic, pastís, coca

Traduccions

Traduccions

• Anglès: scone ^(en)
• Castellà: bizcocho ^(es)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC1, GDLC