càvec

Català

Un càvec tradicional

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈka.βək/
	balear /ˈka.vek/, /ˈka.vək/
Occidental:	nord-occidental /ˈka.βek/
	valencià /ˈka.vek/, /ˈka.βek/

• Etimologia: De llatí cavare i el sufix -ec ‎(epítesi) per analogia amb manicus ‎(«mànec»), segle XIV.

Nom

càvec m. ‎(plural càvecs)

1. Eina per a cavar amb una fulla estreta, més eixamplada en l’ull.
2. (peixos) blanca
3. (peixos) rajada morella
4. (peixos) rajada caputxa

Traduccions

Eina per a cavar

• Anglès: hoe ^(en)
• Castellà: azadón ^(es) m.
• Francès: houe ^(fr) f.
• Italià: zappone ^(it) m.

Derivats

• cavegada
• caveguell
• caveguet

Miscel·lània

• Síl·labes: cà·vec (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB
• càvec. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.