Vés al contingut

bus

De Viccionari

Català

[modifica]
[1] Persona: Del castellà buzo, del portuguès búzio ‎(«caragol de mar»), del llatí būcina ‎(«corn»). Com a vaixell és d’origen incert de la mateixa arrel i relacionat amb buc.
[2] Autobús i electrònica: Del llatí omnibus ‎(«vàlid per a tot»)

bus m. f. ‎(plural bussos)

  1. Persona que realitza treballs submergit o caminant per baix del mar.
  2. (antic) Tipus de vaixell de buc ample.

Traduccions

[modifica]

bus m. ‎(plural busos)

  1. Forma abreujada d'autobús.
  2. En electrònica digital, part d'un circuit per on es transfereixen dades o senyals.

Compostos i expressions

[modifica]
  • bus d'adreces, bus que transporta la codificació d'una adreça (típicament una adreça de memòria) per tal d'indicar l'origen o destí de les dades del bus de dades.
  • bus de dades, bus que transporta dades.
  • bus de control, bus que transporta diversos senyals de control (activació d'un circuit, senyals de rellotge, etc.)

Traduccions

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Anglès

[modifica]
  • Pronúncia: /bʌs/, [bɐs] àudio (RU) 

bus ‎(plural buses o busses)

  1. bus

Castellà

[modifica]

bus m. ‎(plural buses)

  1. bus, autobús
  2. (informàtica) bus

Francès

[modifica]
  • Pronúncia: /bys/

bus m. f. ‎(plural invariable)

  1. bus, autobús
  2. (informàtica) bus

Gallec

[modifica]

bus m. ‎(plural buses)

  1. bus, autobús
  2. (informàtica) bus

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈbus/
  • Etimologia: Abreviatura de autobus.

bus m. ‎(plural invariable)

  1. bus

Romanès

[modifica]

bus n. ‎(sense plural)

  1. (informàtica) bus

Declinació

[modifica]
Singular Plural
Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu-acusatiu (un) bus busul - -
Genitiu-datiu (unui) bus busului - -
Vocatiu busule, buse -