adreça

Potser volíeu: adreçà

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /əˈðɾɛ.sə/, balear /əˈðɾə.sə/, /əˈðɾɛ.sə/

Occidental: /aˈðɾe.sa/

• Rimes: -ɛsa
• Anagrames: arceda, creada
• Etimologia: Del llatí medieval, format pel prefix ad ‎(«cap a») i una contracció del terme dirēctam ‎(«recte, sense desviar-se»).

Nom

a·dre·ça f. ‎(plural adreces)

1. Indicació de qualsevol tipus que fa referència a un edifici concret i, sovint, a una part d'aquest edifici (habitatge, oficina, etc), en especial quan s'indica la població, el carrer i dins del carrer el número.
2. (informàtica) Codi, típicament numèric, que referencia al contingut d'una variable o part d'ella.
3. (Electrònica digital) Número o conjunt de números que fan referència a registres dels diferents circuits integrats o bé a cel·les de memòria.
4. (Electrònica digital) Valor anterior representat per senyals elèctrics.

Sinònims

• destinació, destí.
• indiritz en alguerès

Traduccions

Indicació

• Alemany: Adresse ^(de) f.
• Anglès: address ^(en)
• Asturià: direición ^(ast) f.
• Basc: helbide ^(eu)
• Castellà: dirección ^(es)
• Esperanto: adreso ^(eo)

• Francès: adresse ^(fr)
• Gallec: enderezo ^(gl) m.
• Italià: indirizzo ^(it) m.
• Occità: adreça ^(oc)
• Portuguès: endereço ^(pt) m.
• Romanès: adresă ^(ro) f.

Verb

a·dre·ça

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de adreçar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb adreçar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot