buffone

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Italià
[modifica]

Nom[modifica]

buf·fó·ne m. ‎(plural buffoni, femení buffona)

  1. joglar, còmic, bufó
    Nè si deve tacere che a queste corti bandite soleva intervenire un'immensa copia di cantambanchi, buffoni, ballerini di corda, musici, sonatori, giuocatori, istrioni e altra simile gente che divertivano grandi e picoli.[1]—«No cal dir que en aquestes corts anunciades acostumaven a intervenir una gran munió de cantants, bufons, equilibristes, músics, recitadors, màgics, còmics i gent semblant que divertien a grans i petits.»
  2. pallasso, pocavergonya
    Tu manchi di parola e volgi in ridicolo le cose serie: sei un buffone.—«No tens paraula i et prens a riure les coses serioses: ets un pallasso.»
  3. boig
    È convinto di essere un agente segreto e fa soltanto danni: è un buffone—«Està convençut que és un agent secret i només fa maleses: és un boig.»

Antònims[modifica]

Derivats[modifica]

Nom[modifica]

buf·fó·ne f. pl.

  1. forma plural de buffona

Vegeu també[modifica]

  1. Usi e costumi di tutti i popoli dell'universo, part 2, ed.Sanvito, 1852