bufetege

Català

Verb

bufetege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bufetejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bufetejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bufetejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bufetejar

Variants

• [1] bufetejo, bufetegi, bufeteig
• [2] bufetegi
• [3] bufetegi
• [4] bufetegi

Miscel·lània

• Síl·labes: bu·fe·te·ge (4)