brute

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /bʁyt/
  • Etimologia: Del llatí brutus

Nom[modifica]

brute f. ‎(plural brutes)

  1. bèstia
    L’instinct qui tient lieu de raison aux brutes.—«L'instint ocupa el lloc de la raó en les bèsties.»
  2. estúpid
    Mais vous êtes devenus des brutes et il vous faut crier pour vous faire entendre.—«Però heu esdevingut estúpids i us cal cridar per fer-vos entendre.»

Sinònims[modifica]

Adjectiu[modifica]

brute inv. ‎(plural brutes)

  1. bèstia, violent

Sinònims[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈbrʊ.tɛ/

Adjectiu[modifica]

brute

  1. vocatiu masculí singular de brutus