brouiller
Francès[modifica]
- Pronúncia: /bʁu.je/ ⓘ
- Etimologia: Del francès antic bruir («bullir, ficar a l'olla barrejada»), del galo-romà *brodiculare, del geràanic *bruþą («brou»).
Verb[modifica]
brouiller
- barrejar
- «Pourquoi ce bœuf impassible, et qui ne rumine même pas, semble-t-il attendre, pour ne pas brouiller l’herbe française avec l’herbe allemande?» ([1])
- Per què aquest bou impassible, que no menja, sembla esperar-se per no barrejar les pastures franceses amb les alemanyes.
- alterar, desfer, desdibuixar, esborrar
- «On m’a dit de brouiller mes traces, de rester dans un coin, sans bouger, et voilà un mois que je suis ici, au calme, au chaud,» ([2])
- Em van dir que esborrés les meves petjades, que em quedés en un racó sense fer soroll, i vet aquí que ja porto un mes a la calma, passant calor.
- remenar
- Brouiller le vin d'un tonneau,
- Remenar el vi de la bota.
- embafar
- Brouiller les verres d’une lunette.
- Embafar els vidres de les ulleres.
- enterbolir
- Brouiller la vue.
- Enterbolir la vista.
- remoure, alterar
- Ce mouvement de bile lui a brouillé le teint.
- Aquest atac de bilis li ha remogut el color de la pell.
- (pronominal) embolicar-se
- Il s'est brouillé avec la justice.
- Està embolicat amb la justícia.
- (pronominal)barallar-se
- Il s'est brouillé avec toute sa famille.
- S'ha barallat amb tota la família.
Compostos i expressions[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Institut de France, 'Dictionnaire de l'Académie française, 1878, pàgina 225
- Jean Auguste Ulric Scheler, Dictionnaire d’étymologie française d’après les résultats de la science moderne, 1862