brotara

Potser volíeu: brotarà, brotará

Català

Verb

brotara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb brotar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb brotar.

Variants

• [1] brotés, brotàs
• [2] brotés, brotàs

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·ta·ra (3)
• Anagrames: abarrot, arborat, barrota, barrotà, torbara, torbarà, trobara, trobarà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /bɾoˈta.ɾa/
• Rimes: -aɾa

Verb

brotara

1. primera persona del singular (yo) de l’imperfet de subjuntiu del verb brotar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l’imperfet de subjuntiu del verb brotar

Variants

• [1-2] brotase

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·ta·ra (3)
• Anagrames: ártabro, báratro, tabarro, tábarro, torraba