brocàrem

Potser volíeu: brocarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈka.ɾəm/
	balear /bɾoˈka.ɾəm/, /bɾuˈka.ɾəm/
Occidental:	/bɾoˈka.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

brocàrem

1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de brocar
2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb brocar

Variants

• [2] broquéssim, broquéssem, brocàssim, brocàssem

Miscel·lània

• Anagrames: embrocar, recambró, recobram