bri

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈbɾi/
  • Rimes: -i
  • Etimologia: D’origen cèltic, probablement del gàl·lic *brinos ‎(«filament, fibra»), segle XIII. Cognat del francès brin.

Nom[modifica]

bri m. ‎(plural brins)

  1. Fragment d'herba o brot fi de cereal.
    «Per poder fer una mica de pa, van anar a manllevar un picotí de blat de sembradura, i en van sembrar set grans, que de seguida van sortir amb uns brins frescos i regalats que donaven bo de veure.» (Joan Amades, Les cent millors rondalles populars, 1948)
  2. Fibra tèxtil.
    «I, per Zeus!, quant a les ciutats que són colònies d'aquest nostre país, caldria reconèixer que són per nosaltres com brins de llana caiguts per terra, cadascun en son lloc.» (Aristòfanes, Comèdies (vol. IV): Els ocells. Lisístrata, Fundació Bernat Metge, pàgina 135)
  3. Estams de flors.
    «Es poden posar uns brins de safrà a la picada.» (Institut Català de la Cuina, Corpus del patrimoni culinari català)

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Crioll de Guadeloupe
[modifica]

Nom[modifica]

bri

  1. Bot. (Chrysophyllum argenteum Jacq.).

Vegeu també[modifica]

  • Vilayleck, Elisabeth. Ethnobotanique et médecine traditionnelle créoles, 2002. Matoury: Ibis Rouge, 123. ISBN 2-84450-134-6.