bresca

Potser volíeu: brescà

Català

Una bresca d'abella

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɾɛs.kə/
	balear /ˈbɾəs.kə/, /ˈbɾɛs.kə/
Occidental:	/ˈbɾes.ka/

• Rimes: -ɛska
• Etimologia: Preromà incert, segle XIII, cognat de l’occità bresca, aragonès bresca. Per analogia amb el català antic brescar ‎(«fragmentar-se»), podria ser cèltic, del protocèltic *brestā.

Nom

bresca f. ‎(plural bresques)

1. Cos esponjós que les abelles fan de cera, tot guarnit de casetes figura hexagonal, on fabriquen i guarden la mel.

Derivats

• brescar
• brescador, brescam
• brescat

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Wabe ^(de)
• Anglès: honeycomb ^(en)
• Basc: abaraska ^(eu)
• Castellà: panal ^(es), avispero ^(es) (bresca de vespes)
• Francès: rayon ^(fr), gâteau ^(fr) de miel ^(fr)
• Italià: cassetta ^(it), bugno ^(it)
• Llatí: favus ^(la)
• Occità: bresca ^(oc) f.

Verb

bresca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de brescar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb brescar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bres·ca (2)
• Heterograma de 6 lletres (abcers)
• Anagrames: barces, cabres, crabes, crebàs, rabecs

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.