bres

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɾes/
	balear /ˈbɾəs/, /ˈbɾɛs/
Occidental:	/ˈbɾes/

• Rimes: -es
• Etimologia: Del català antic breç, del llatí *bertium, atestat en el diminutiu bertiolum ‎(‘bressol’), d’origen incert, segle XIII. Potser d'un preromà *bertio- encreuat amb amb el protocèltic *berta- ‎(‘gronxar’). Cognat de l’occità brèç, francès antic bers, asturià briezu, gallec berce, portuguès berço.

Nom

bres m. ‎(plural bressos)

1. (nord-occidental, valencià septentrional, mallorquí, menorquí) bressol
2. (nord-occidental) Cistell gran en forma de bressol.

Verb

bres

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bressar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat, Optimot