bravo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈbɾa.βu/, balear /ˈbɾa.vo/, /ˈbɾa.vu/

Occidental: nord-occidental /ˈbɾa.βo/, valencià /ˈbɾa.vo/, /ˈbɾa.βo/

• Etimologia: De l'italià bravo ‎(«valent»), segle XVII, del baix llatí *bravus o *barbrus, doblet de brau, del clàssic barbarus ‎(«bàrbar») per analogia amb pravus ‎(«deforme»).

Interjecció

bravo

1. Expressió d’entusiasme i aprovació, especialment en una actuació pública.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: bravo ^(es)
• Francès: bravo ^(fr)

• Llengua de signes catalana: APLAUDIR ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: bra·vo (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈbɾa.βo\

Americà: alt /ˈbɾa.bo/, baix \ˈbɾa.βo\

• Rimes: -abo

Adjectiu

bravo m. ‎(femení brava, plural masculí bravos, plural femení bravas)

1. brau

Interjecció

¡bravo!

1. bravo

Miscel·lània

• Síl·labes: bra·vo (2)