bravo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈbɾa.βu/, balear /ˈbɾa.vo/, /ˈbɾa.vu/
Occidental: nord-occidental /ˈbɾa.βo/, valencià /ˈbɾa.vo/, /ˈbɾa.βo/
  • Etimologia: De l'italià bravo ‎(«valent»), segle XVII, del baix llatí *bravus o *barbrus, doblet de brau, del clàssic barbarus ‎(«bàrbar») per analogia amb pravus ‎(«deforme»).

Interjecció[modifica]

bravo!

  1. Expressió d’entusiasme i aprovació, especialment en una actuació pública.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: \ˈbɾa.βo\
Americà: alt /ˈbɾa.bo/, baix \ˈbɾa.βo\

Adjectiu[modifica]

bra·vo m. ‎(femení brava, plural masculí bravos, plural femení bravas)

  1. brau

Interjecció[modifica]

¡bravo!

  1. bravo