brau

Català

• Pronúncia: /ˈbɾaw/
• Rimes: -aw
• Etimologia: Del baix llatí *bravus o *barbrus, segle XII, del clàssic barbarus ‎(«bàrbar»), doblet de bravo per via l’italià.
• Anagrames: bura, urbà

Adjectiu

brau m. ‎(femení brava, plural masculí braus, plural femení braves)

1. Valent davant el perill.
2. D’un animal, fer, indòmit.

Traduccions

Valent davant el perill

• Anglès: brave ^(en)
• Castellà: bravo ^(es)

• Francès: courageux ^(fr), brave ^(fr)
• Italià: audace ^(it)

    Animal fer — vegeu fer

Nom

brau m. ‎(plural braus)

1. (balear) bou (no castrat)

Derivats

• bravatell

Relacionats

• jònec, bravatell

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC