borlara

Potser volíeu: borlarà

Català

Verb

borlara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb borlar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb borlar

Variants

• [1] borlés, borlàs
• [2] borlés, borlàs

Miscel·lània

• Anagrames: braolar, laborar